Sentencia CIVIL Nº 104/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 156/2014 de 22 de Diciembre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 156/2014

SENTÈNCIA núm. 104

President:

Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Barcelona, 22 de desembre de 2016

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per la Sra. Benita, representada davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Maria Alargé Salvans i dirigida per l'advocada Sra. Maria Haro Benet, contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 22 de juliol de 2014 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Granollers el 6 de novembre de 2013 en el procediment de guarda i custòdia núm. 1963/12. El Sr. Hugo, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal pel procurador Sr. Alberto Cobas Otero i dirigit per l'advocat Andreu Casademunt Comas. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.

Antecedentes

PRIMER.- El procurador Sr. Ramón Davi Navarro, en representació de Doña. Benita, va formular demanda de judici de guarda i custòdia núm. 1963/12 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Granollers. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 6 de novembre de 2013, la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Que estimando como estimo, parcialmente, la demanda formulada por e Procurador de los Tribunales D. Ramón Daví Navarro en nombre y representación de Dña. Benita contra D. Hugo sobre guardia y custodia y alimentos de su hijo menor, debo acordar y acuerdo las siguientes medidas:

1ª.- La patria potestad es conjunta y, por tanto, deberán tomar de común acuerdo ambos progenitores las decisiones más relevantes en la vida del menor, entre otras, las relativas a la educación de éste, modificar el domicilio del mismo, siempre que lo aparte del entorno habitual, y para disponer del patrimonio del menor.

2ª.- La guarda y custodia del hijo menor será compartida por semanas alternas que comenzarán a las 20 horas del domingo en que e menor será recogido en el domicilio en el que se encuentre, si bien, su inicio se condiciona a que el padre acredite ante este Tribunal el haber obtenido un cambio en su horario laboral de tardes a mañanas y que sea éste efectivo.

No podrán fijar los progenitores su domicilio a más de 50 kilómetros de distancia, quedando autorizado que la madre fije su domicilio en DIRECCION000 y el padre en DIRECCION001.

3ª.- Las visitas, comunicaciones y estancias de cada progenitor con su hijo serán el jueves, desde la salida del centro escolar hasta el día siguiente a la entrada en el mismo centro, como día entre semana en el que el progenitor al que no le corresponda la guarda esa semana pueda tener a su hijo en su compañía.

Mientras no se acredite el cambio efectivo del horario del padre y, por tanto, no comience el régimen de guarda y custodia compartida, el padre tendrá el siguiente régimen de visitas:

- Fines de semana alternos, comenzando los viernes a la salida del centro escolar y finalizando los lunes a la entrada en el centro escolar.

- Los miércoles tras la salida del centro escolar y hasta el día siguiente a la entrada en el centro escolar.

En todo caso, bien sea la guarda compartida o exclusiva, cada progenitor tendrá en su compañía al menor durante la mitad de las vacaciones de Navidad-Reyes, Semana Santa-Pascua y verano, correspondiendo en los años impares el primer periodo al padre y en los años pares a la madre. El Verano se distribuirá en 6 periodos, correspondiendo los periodos impares al padre en los años impares y a la madre en los pares, siendo los 6 periodos los siguientes: 1) los días de junio que se correpondan con vacaciones escolares de verano; 2) la primera quincena de julio, finalizando el 15 de julio a las 21 horas; 3) la segunda quincena de julio, finalizando el 31 de julio a las 21 horas; 4) la primera quincena de agosto, que finalizará el 15 de agosto a las 21 horas; 5) la segunda quincena de agosto que finalizará el 31 de agosto a las 21 horas y 6) los días de septiembre que sean de vacaciones escolares de verano.

Finalmente, deberá permitirse la comunicación por teléfono del menor con el otro progenitor, al menor, una vez al día.

4ª.- La vivienda familiar desvinculada de dicho carácter atribuyéndose al propietario la libertad para decidir sobre su uso y destino.

5ª.- Respecto de la pensión de alimentos, en caso de iniciarse el régimen de guarda y custodia compartida cada progenitor se hará cargo de los gastos del menor cuando esté en su compañía y por mitad los gatos escolares, debiendo, además, el padre abonar una pensión de 100'-€ al mes para compensar la diferencia de ingresos.

Hasta que comience el régimen de custodia compartida, e padre abonará una pensión de alimentos de 375'-€ al mes que comprende los gastos ordinarios del menor, incluidos los escolares.

En ambos casos la pensión se deberá abonar con carácter anticipado durante los días 1 a 5 de cada mes y la pensión será actualizada anualmente conforme a las variaciones que experimente anualmente el Índice general de Precios al Consumo.

6ª.- Ambos progenitores deberán satisfacer la mitad de los gastos extraordinarios siguientes: actividades extraescolares, siempre que haya consentimiento previo, en caso contrario, se satisfará por el progenitor que lo desee, siempre que cuente con el consentimiento del menor cuando éste sea mayor de 12 años; y los gastos médicos y farmacéuticos, que sean necesarios y que no sean objeto de cobertura por la seguridad social, incluyendo los de cobertura parcial en lo que no alcance dicha cobertura, haya o no consentimiento del otro progenitor.

Todo ello, sin imposición de costas procesales'.

SEGON.-Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 22 de juliol de 2014, amb la següent part dispositiva:

'Que desestimando el recurso de apelación interpuesto por la representación de DÑA. Benita, contra la sentencia de fecha 6-11-2013, dictada por el Ilmo. Magistrado-Juez del Juzgado de primera Instancia 3 de los de DIRECCION001, debemos confirmar y confirmamos la expresada resolución, ello sin que proceda hacer especial mención sobre el pago de las costas causadas en esta alzada'.

TERCER.-Contra la Sentència anterior, Doña. Benita va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 4 d'abril de 2016, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el segon motiu del recurs de cassació interposat a tràmit i va inadmetre la resta, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 12 de desembre de 2016, en què es va celebrar.

Ha estat ponent l'Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors.

Fundamentos

PRIMER.-1.Contra la Sentència dictada el 22 de juliol de 2014 per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la part demandant va interposar-hi un recurs extraordinari per infracció processal i un recurs de cassació.

2.Abans que res, cal destacar que el recurs extraordinari per infracció processal presentat per la recurrent, va ser inadmès per aquesta Sala, mitjançant la Interlocutòria de data 4 d'abril de 2016, per manca clara de fonament, com també el primer motiu del recurs de cassació, per inexistència d'interès cassacional (veg. folis 153 al 160), per la qual cosa en la present resolució només haurem d'analitzar l'únic motiu del recurs de cassació admès -el segon formulat-, relatiu a la invocada vulneració dels criteris per a determinar el règim i la manera d'exercir la guarda, inclosos a l' article 233.11 del CCCat, el qual fou admès en interès del menor i per no haver-hi encara doctrina jurisprudencial (dues sentències) d'aquest Tribunal pel que fa a l'apart g) del precepte esmentat.

3.Dit això, cal deixar constància que, en el supòsit que ens ocupa, la questio iurisque es discuteix i sobre la qual s'ha centrat primordialment la controvèrsia entre els litigants és si resulta compatible una custòdia compartida del menor per part dels seus progenitors, ambdós amb capacitats parentals suficients i vinculació afectiva amb el fill, quan aquells resideixen en poblacions diferents i entre una i altra hi ha una distància considerable.

SEGON.-Per a una adequada solució de la qüestió controvertida, cal remarcar una sèrie de fets transcendents, com són, en síntesi, els següents:

El fill Nemesio té actualment 6 anys d'edat.

Els avui litigants, quan van començar a conviure junts, van establir el seu lloc de residència a la localitat de DIRECCION001.

La ruptura de la convivència de fet entre els progenitors del menor es va produir a principis de l'any 2013, quan el nen tenia 2 anys d'edat complerts.

En el moment de la ruptura la demandant va marxar de l'habitatge familiar i va tornar al domicili dels seus pares a la ciutat de DIRECCION000.

En el mateix edifici de DIRECCION001 on vivien els litigants resideix la mare del demandat.

L'actora treballa, des de l'any 2003, a una empresa situada a la població de DIRECCION000 i percep uns ingressos mensuals d'uns 1.300 € nets al mes, prorratejats amb les pagues extres incloses.

El demandat treballa a l'empresa TMB, conduint autobusos municipals que recull a la cotxera d'Horta. Aquest té uns ingressos que ascendeixen a la quantitat d'uns 2.300 € nets al mes, prorratejats amb les pagues extres incloses.

La Interlocutòria de data 6 de març de 2013 va acordar atribuir la custodia compartida del fill a ambdós progenitors, el qual va arribar anar a la guarderia i al col legi, per setmanes alternes, tant a DIRECCION000 com a DIRECCION001, fins que per Interlocutòria del Jutjat de 1ª Instància núm. 3 de Granollers, de data 14 d'octubre de 2014, s'acordà atribuir al pare la facultat de decidir individualment el centre escolar a DIRECCION001 del menor Nemesio, atès que l'habitatge familiar es trobava en dita població.

TERCER.- 1.Doncs bé, un cop exposades les circumstàncies fàctiques del cas, hem de fer esment, amb caràcter previ, que aquesta Sala ha destacat i ressaltat ,com no podia ser menys, ( SSTSJC 31 de juliol y 5 de setembre de 2008, 25 de juny de 2009, 3 i 8 de març de 2010, 30 de maig de 2013 i 14 d'octubre de 2015, entre d'altres), la supremacia de l'interès del menor com a paràmetre essencial per a la determinació dels règims de guarda als efectes de possibilitar el desenvolupament integral del menor, com així ho disposa l' article 39 de la Constitució, els articles 12 i 15 del Reglament de la Unió europea 2201/2003 de 27 de novembre, els Tractats Internacionals (art. 3 Convenció sobre els drets del nen de 1989).

Ara, sota la vigència del Codi civil de Catalunya, text legal amb el que s'ha de resoldre la present controvèrsia, l' article 211-6.1 CCCat determina que: 'L'interès superior del menor és el principi inspirador de qualsevol decisió que l'afecti'.

El problema, no obstant això, sorgeix, com ja vam exposar en les SSTSJC 16/2011 i de 25 de juliol de 2013, entre moltes altres, ' porque ni las normas internacionales ni las propias han procurado una definición del ' interés superior del menor' que no precise de una labor suplementaria de concreción, e individualización caso por caso, configurándose dicho principio, como un verdadero concepto jurídico indeterminado, que la doctrina ha relacionado tradicionalmente bien con el desenvolvimiento libre e integral de la personalidad del menor y la supremacía de todo lo que le beneficie, más allá de las preferencias personales de sus padres, tutores, guardadores o administraciones públicas, en orden a su desarrollo físico, ético y cultural; bien con su salud y su bienestar psíquico y su afectividad, junto a otros aspectos de tipo material; bien, simplemente, con la protección de sus derechos fundamentales. Conforme ha entendido el Tribunal Constitucional 'el interés del menor debe interpretarse no como una discriminación positiva, sino que se trata sencillamente de hacerle justicia en su vertiente existencial y de garantizarle su status de persona y los bienes y derechos fundamentales de la misma que por su mera calidad de persona le corresponde, a fin de que lleguen a ser mañana ciudadanos activos y perfectamente integrados en la sociedad' ( STC 141/2000 ), teniendo en cuenta que precisamente por su minoría de edad, necesitan de la protección y defensa de los terceros.

En suma, el interés del menor vendrá delimitado por la normas generales aplicables (en particular por los artículos 10y 39 de la CEque pretenden asegurar que en la crianza y formación del menor se garantice el libre y armónico desarrollo de su personalidad) por las específicas leyes sectoriales, interpretadas a la luz de los Convenios internacionales ratificados por el Estado y por las concretas circunstancias fácticas del caso'.

Correspon a l'òrgan jurisdiccional, en darrer terme, la tasca de determinar quin és l'interès del menor en el supòsit concret, valorant la situació existent i les circumstàncies fàctiques acreditades.

Si bé un sistema de custòdia compartida pot ser, des de una vessant abstracte i genèrica el millor pels fills, com també ha proclamat aquest Tribunal, (SSTSJC 9/2010, de 3 de març; 10/2010, de 8 de març; 13/2012, de 6 de febrer; 18/2012, de 23 de febrer; 48/2012, de 26 de juliol; 38/2013, de 30 de maig; 35/2014, de 19 de maig; 36/2014, de 22 de maig; 15/2015, de 16 de març; 38/2015, de 25 de maig; 86/2015, de 21 de desembre; 51/2016, de de 27 de juny; 73/2016, de 28 de setembre), mai es poden deixar d'apreciar i d'atendre els elements i factors que concorren en cada cas en funció de l'interès prevalent del menor.

La doctrina d'aquesta Sala havia ja assenyalat que l'interès del menor era crucial per a decidir el règim de guarda i ara en el mateix sentit es pronuncien l' article 211-6, com també l' article 233-8.1, ambdós del CCCat. A més, a l'hora de determinar la guarda s'han d'analitzar els criteris als que fa esment l'article 233-11-1 i ponderar-los adequadament. Per tant, segons els extrems fàctics demostrats, als quals abans s'ha fet referència, i a les conclusions que es desprenen de la prova pericial, que es troba a les actuacions, valorada de conformitat a la sana crítica, es pot assenyalar que si bé els dos progenitors, com exposa la sentència recorreguda, presenten habilitats parentals suficients i vinculació afectiva amb el fill, els seus llocs de residència es troben força allunyats als efectes de la fixació d'un sistema de custòdia compartida.

L' article 233-10.2 del CCCat, proclama que 'l'autoritat judicial, si no existeix acord o si aquest no s'ha aprovat, ha de determinar la forma d'exercir la guarda, atenint-se al caràcter conjunt de les responsabilitats parentals, d'acord amb l' article 233- 8.1. No obstant això, l'autoritat judicial pot disposar que la guarda s'exerceixi de manera individual si convé més a l'interès del fill'.

Com hem declarat reiteradament ( SSTSJC de 30 d'octubre de 2014, 14 i 25 de maig de 2015 i 27 de juny de 2016), si bé és cert que en la vigent normativa del CCCat, com recull el preàmbul, la co-parentalitat i les responsabilitats parentals compartides reflecteixen materialment l'interès del fill per continuar mantenint una relació estable a ambdós progenitors, elimina les dinàmiques de guanyadors i perdedors, i afavoreix la col laboració en els aspectes afectius, educatius i econòmics, també ho és que l'autoritat judicial ha de decidir el sistema de guarda i custòdia d'acord amb les circumstàncies concretes del supòsit examinat i sempre donant prevalença a l'interès del menor, front al d'un o d'altre progenitor, als efectes d'arribar a assolir el seu desenvolupament integral.

Així l' article 233-11 CCCat proporciona una sèrie de criteris que han de ponderar-se conjuntament per determinar el règim i la forma d'exercir l'esmentada guarda, sigui aquesta la compartida o la monoparental.

Totes les circumstàncies descrites en dit precepte són essencials per poder arribar a acordar la custòdia compartida. I, per tant, també la del apartat g), que fa referència a la situació dels domicilis dels progenitors, tenint en compte tan els horaris i activitats dels fills, com dels progenitors.

En el cas de les actuacions, prenent en consideració el interès superior del menor front al dels seus pares i atesa l'edat del nen i la considerable distància quilomètrica i temporal que hi ha entre el domicili d'ambdós progenitors, així com la distància existent entre l'habitatge on viu la mare i la seu del col legi on acudeix ara el fill Nemesio -que fa poc ha complert només 6 anys d'edat-, resulta del tot inviable el sistema de guarda o custòdia compartida. En el mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala, en un supòsit similar, en la STSJC núm. 63/2014, de 2 d'octubre.

La circumstància objectiva del cas que ara ens ocupa és que durant les dues setmanes de cada mes que el nen viu amb la seva mare a DIRECCION000, aquell, per anar i tornar del col legi, ha de fer pràcticament 100 kms diaris, amb uns desplaçaments realment complicats, degut a que s'han de portar a terme a les hores -'punta'- de més tràfic, en els que ha de travessar la ciutat de Barcelona -ja sigui pel seu interior, ja sigui per les rondes-, el que comporta un increment innecessari de risc pel menor i una pèrdua d'hores de dormir i de descans, apart de la manca d'arrelament a un lloc concret, amb la complicació afegida de que el nen no pugui fer activitats extraescolars o altres activitats, en el lloc on va ara a col legi, les setmanes que estigui amb el progenitor que habita en la població on el menor no està escolaritzat.

La pericial de la psicòloga Sra. Josefina que, tot i ser de part, es valora pel Tribunal, com abans s'ha dit, seguint les regles de la sana crítica, expressa que si bé el desitjable pels fills és que s'atorgui la guarda i custòdia compartida, manifesta seguidament que no succeeix així en el present cas, atès que la figura referencial pel nen és la mare i que la distància considerable del domicili matern i/o patern amb un o altre col legi on acudeixi el menor desconsella el règim de custòdia compartida, ja que aquest pot comportar en el supòsit objecte d'anàlisi una distorsió important pel nen, recomanant que se li proporcionin la màxima estabilitat i rutines.

A més, no es pot obviar, ni ignorar, que no és el mateix, ni és equiparable, la realització de desplaçaments constants per part d'una persona major d'edat i per raons de treball, a la que hagi d'efectuar un menor de manera forçosa per manca de proximitat del lloc de residència dels seus progenitors amb el lloc on es troba escolaritzat.

En efecte i sense perjudici que aquesta Sala entén que és convenient per al menor que creixi amb el referent d'ambdós progenitors i que cal mantenir i enfortit els lligams amb els mateixos, amb les circumstàncies presents, ja valorades en aquest fonament de dret, no esdevé convenient determinar un règim de guarda i custòdia compartida, pel que s'ha de concloure que la solució adoptada per la Sentència recorreguda no s'adequa a l'interès primordial del menor.

2.Arribats a aquest punt, el Tribunal estima que s'ha d'atorgar en el supòsit examinat una custòdia monoparental i aquesta, tot i que ambdós progenitors són aptes i adequats per atendre i cuidar al seu fill, cosa que no es posa en dubte ni es discuteix en la present resolució, s'ha de concedir a la mare del menor, atès que el pare manté que el nen ja s'ha adaptat al règim de custòdia compartida i aquell ara no l'ha sol licitat de forma exclusiva.

Endemés, a diferència de l'indicat en la Sentència de primera instància, no es pot penalitzar a la mare per haver estat ella la que va marxar de la localitat on estava radicat l'habitatge familiar, ja que el fet de passar a residir a la ciutat de DIRECCION000 no fou un caprici, ni una vel leïtat, doncs aquesta no ha fet més que tornar a viure amb els seus progenitors en el domicili que posseeixen en dita població, en la que també la pròpia demandant té el seu lloc de treball, el qual, a diferència del que consta -erròniament-, en les sentències de instància, no ha estat mai camí de DIRECCION001, sinó en el carrer TRAVESIA000 núm. NUM000 de DIRECCION000.

Correspon, per tant, estimar el motiu de cassació que denuncia la infracció d'algun dels paràmetres previstos a l' article 233-11 del Codi civil de Catalunya i cassar la sentència dictada per la Secció 18ª de l'Audiència Provincial de Barcelona.

3.En conseqüència, s'acorden com a mesures dimanants del present procediment de ruptura de la convivència de fet dels litigants -salvat que, en benefici del seu fill, els propis progenitors en convinguin unes altres diferents-, les següents:

La potestat parental serà compartida i, per tant, ambdós progenitors hauran de prendre de mutu acord les decisions fonamentals de la vida del menor (salut, educació, domicili, administració dels seus béns, etc...). Quan aquest acord no s'aconsegueix l' article 236-11, 4 i 6 del CCCat disposa que sigui el jutge qui decideixi.

La guarda y custòdia del fill Nemesio s'atorga a la mare, amb la que viurà de forma habitual en el domicili radicat a l'avinguda DIRECCION002 núm. NUM001, NUM002 NUM003 de DIRECCION000.

El règim de visites, comunicació i estança del pare amb el fill, es fixa en caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida del col legi, on l'haurà de recollir dit progenitor, fins el dilluns a l'entrada la mateix, on l'haurà de reintegrar.

A més, s'estableix totes les setmanes un dia intersemanal amb pernocta, que, a falta d'acord entre els progenitors, serà els dimecres a la sortida del centre escolar, on el recollirà el pare i el reintegrarà el matí del dijous a l'hora d'entrada al col legi.

En els períodes de vacances de Nadal-Reis, Setmana Santa i estiu, cada progenitor estarà amb el nen la meitat dels mateixos, corresponent al pare el primer període en els anys senats o imparells i a la mare en els anys parells. L'estiu, atesa l'edat actual del menor i per tenir continuïtat amb el règim al seu dia establert, es distribuirà en sis períodes temporals, corresponent els períodes imparells al pare en els anys senats o imparells i a la mare en els parells; essent els sis períodes esmentats, els següents: 1) els dies de juny que es corresponguin amb vacances escolars d'estiu del nen; 2) la primera quinzena de juliol, finalitzant el dia 15 de juny a les 21 hores; 3) la segona quinzena de juliol, finalitzant el dia 31 de juliol a les 21 hores; 4) la primera quinzena d'agost, que finalitzarà el dia 15 d'agost a les 21 hores; 5) la segona quinzena d'agost, que finalitzarà el dia 31 d'agost a les 21 hores; i 6) els dies de setembre que encara siguin de vacances escolars d'estiu.

Així mateix, cada progenitor, quan estigui amb ell, haurà de permetre la comunicació del nen amb l'altre progenitor, quan menys, un cop al dia.

L'habitatge que constituí la llar familiar, queda desvinculat d'aquest concepte i s'atribueix al demandat, que com a propietari del mateix tindrà plena llibertat per decidir sobre el seu ús i destí.

En concepte de pensió alimentària del fill Nemesio, tenint en compte les despeses del mateix i la capacitat econòmica de cadascun dels progenitors, el pare haurà d'abonar la quantitat mensual de 375 €, al compte corrent que designi la mare a tal efecte, dins dels primers cinc dies de cada mes. Dita pensió serà actualitzada anyalment conforme a les variacions que experimenti l'IPC d'aquesta Comunitat Autònoma.

Ambdós progenitors hauran de satisfer, per meitat, les despeses extraordinàries del menor.

S'aprova el pla de parentalitat proposat per la part demandant, donat que s'estima plenament adequat a l'interès superior del fill.

QUART.-Consegüentment amb el que fins aquí s'ha explicitat, és procedent estimar el referit motiu de cassació, en els termes exposats en la fonamentació jurídica precedent, la qual cosa comporta que s'hagi de cassar la Sentència dictada per l'Audiència i, en lloc seu, hagi d'estimar-se, en part, la pretensió de Doña. Benita, en els termes expressats al cos de la present resolució.

CINQUÈ.-En matèria de costes processals, no escau fer una especial declaració de les dimanants d'aquest recurs de cassació, atesa la seva estimació parcial, d'acord amb l' article 398.2 de la LEC, amb devolució del dipòsit que es va constituir per recórrer.

Fallo

La Sala Civil I Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, decideix:

ESTIMAR en partel recurs de cassació interposat per la representació processal de Doña. Benita, contra la Sentència dictada el 22 de juliol de 2014, en el rotllo d'apel lació 233/2014, per la Secció Divuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona, i, en conseqüència, la CASSEMquant a les mesures que dimanen de la ruptura de la parella de fet dels aquí litigants, que queden fixades i establertes en els termes següents:

La potestat parental serà compartida i, per tant, ambdós progenitors hauran de prendre de mutu acord les decisions fonamentals de la vida del menor.

La guarda y custòdia del fill Nemesio s'atorga a la mare, amb la que viurà de forma habitual en el domicili radicat a l'avinguda DIRECCION002 núm. NUM001, NUM002 NUM003 de DIRECCION000.

El règim de visites, comunicació i estança del pare amb el fill, es fixa en caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida del col legi, on l'haurà de recollir dit progenitor, fins el dilluns a l'entrada la mateix, on l'haurà de reintegrar.

A més, s'estableix totes les setmanes un dia intersemanal amb pernocta, que, a falta d'acord entre els progenitors, serà els dimecres a la sortida del centre escolar, on el recollirà el pare i el reintegrarà el matí del dijous a l'hora d'entrada al col legi.

En els períodes de vacances de Nadal-Reis, Setmana Santa i estiu, cada progenitor estarà amb el nen la meitat dels mateixos, corresponent al pare el primer període en els anys senats o imparells i a la mare en els anys parells. L'estiu, atesa l'edat actual del menor i per tenir continuïtat amb el règim al seu dia establert, es distribuirà en sis períodes temporals, corresponent els períodes imparells al pare en els anys senats o imparells i a la mare en els parells; essent els sis períodes esmentats, els següents: 1) els dies de juny que es corresponguin amb vacances escolars d'estiu del nen; 2) la primera quinzena de juliol, finalitzant el dia 15 de juny a les 21 hores; 3) la segona quinzena de juliol, finalitzant el dia 31 de juliol a les 21 hores; 4) la primera quinzena d'agost, que finalitzarà el dia 15 d'agost a les 21 hores; 5) la segona quinzena d'agost, que finalitzarà el dia 31 d'agost a les 21 hores; i 6) els dies de setembre que encara siguin de vacances escolars d'estiu.

Així mateix, cada progenitor, quan estigui amb ell, haurà de permetre la comunicació del nen amb l'altre progenitor, quan menys, un cop al dia.

L'habitatge que constituí la llar familiar, queda desvinculat d'aquest concepte i s'atribueix al demandat.

En concepte de pensió alimentària del fill Nemesio, el pare haurà d'abonar la quantitat mensual de 375 €, al compte corrent que designi la mare a tal efecte, dins dels primers cinc dies de cada mes. Dita pensió serà actualitzada anyalment conforme a les variacions que experimenti l'IPC d'aquesta Comunitat Autònoma.

Ambdós progenitors hauran de satisfer, per meitat, les despeses extraordinàries del menor.

S'aprova el pla de parentalitat proposat per la part demandant, donat que s'estima plenament adequat a l'interès superior del fill.

Tot això, sense fer imposició de les costes del recurs de cassació, i amb devolució a la recurrent del dipòsit que va constituir en el seu moment respecte de l'esmentat recurs.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb un testimoniatge, remeteu les actuacions i el rotlle a la Secció indicada de l'Audiència.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. Han signat la Sentència tots els magistrats que l'han dictat i s'ha publicat d'acord amb la Constitució i les lleis. En dono fe.