Sentencia CIVIL Nº 1/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 99/2016 de 12 de Enero de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 99/2016

SENTÈNCIA núm. 1

President:

Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Magistrats:

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Barcelona, 12 de gener de 2017

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 99/2016 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 383/14 arran de les actuacions de procediment de modificació de mesures núm. 750/13 seguides davant el Jutjat de 1a Instància núm. 3 de DIRECCION001 . La Sra. Otilia hi ha interposat un recurs de cassació, representada pel procurador Sr. Francisco Sánchez García i defensada per la lletrada Sra. Eulalia Parde de Atín Maresch. El Sr. Pedro Antonio , part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representat per la procuradora Sra. Mónica López Manso i defensat per la lletrada Sra. Mónica Revuelta Godoy, amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.

Antecedentes

PRIMER.La procuradora dels tribunals Sra. Mónica López Manso va actuar en representació del Sr. Pedro Antonio per formular la demanda de modificació de mesures núm. 750/13 al Jutjat de Primera Instància núm. 3 de DIRECCION001 . Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 15 de gener de 2014 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Que en el procedimiento de modificación de medidas seguido con número 750-2013 entre Don Pedro Antonio y Doña Otilia debo desestimar y desestimo la pretensión de la parte actora de modificación de las medidas dictadas en sentencia de divorcio de mutuo acuerdo seguido en este Juzgado con número 98-2013. Se imponen las costas del presente procedimiento a la parte actora'.

SEGON.Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar-hi un recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència en data 22 de maig de 2015 , amb la següent part dispositiva:

'Que estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por Don Pedro Antonio contra la sentencia de fecha 15 de enero de 2014 dictada por el Jugado de Primera instancia n. 3 en sede de DIRECCION001 de que el presente rollo dimana, debemos revocar y revocamos la expresada resolución en el único sentido de, con estimación parcial de la demanda de modificación deducida por el Sr. Pedro Antonio frente a la Sra. Otilia :

1º.- Atribuir la guarda del hijo común Edmundo al padre y fijar un sistema de estancias con la madre para el periodo lectivo y en defecto de acuerdo de fines de semana alternos desde el viernes a la salida del colegio hasta el domingo a las 20 h, manteniendo las vacaciones y festivos tal y como constan en el convenio aprobado en la sentencia de divorcio de mutuo acuerdo.

2º.- Fijar una pensión de alimentos para el hijo Edmundo y con cargo a la madre, con fecha de efectos desde la presente resolución, en 250 euros mensuales.

La citada cantidad deberá ser abonada por la madre dentro de los cinco primeros días de cada mes mediante ingreso en la cuenta bancaria que el padre designe al efecto. La citada pensión será actualizada en el mes de dentro de cada año conforme al índice de Precios al Consumo que publique al INE u organismo que lo sustituya para Catalunya.

3º.- Los gastos extraordinarios entendidos como aquellos necesarios, no periódicos e imprevisibles (como gastos médicos, odontológicos, etc. no incluidos en la Seguridad Social o seguro privado) y que no requieren acuerdo, por su condición de necesarios, sino comunicación suficiente al otro progenitor, deberán costearse por mitad, salvo razones especiales que determinen otra distribución que en este caso no concurren. Los gastos del menor que no sean necesarios, como los extraescolares (que no son extraordinarios) que en lo sucesivo se presenten, requieren acuerdo, que debe incluir la proporción de pago y que, en caso de desacuerdo, puede ser suplico por decisión judicial.

4º.- La contribución paterna establecida en el Pacto III a) del convenio aprobado en la sentencia de divorcio deberá reducirse con efectos a partir de la fecha de la presente resolución a 65 euros mensuales. Los restantes pactos aprobados en la sentencia de divorcio afectantes a la contribución a los gastos comunes de los hijos que no sean incompatibles con lo expresado deben mantenerse respecto a Edmundo .

Los restantes pronunciamientos que no resulten incompatibles con lo expresado permanecen invariables.

No procede efectuar especial declaración sobre las costas causadas en ninguna de las dos instancias'.

TERCER.Contra aquesta Sentència, la representació processal de la Sra. Otilia va interposar-hi un recurs de cassació. Per mitjà de la interlocutòria de data 22 de setembre de 2016, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit el recurs de cassació interposat, que va traslladar a la part objecte del recurs i al Ministeri Fiscal perquè poguessin formalitzar-hi oposició per escrit en el termini de vint dies.

QUART.Per mitjà de la provisió de data 10 de novembre de 2016 es va tenir per formulada oposició al recurs de cassació i, de conformitat amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va adiar la votació i decisió, que ha tingut lloc el 12 de desembre de 2016.

Ha estat ponent la Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués.

Fundamentos

PRIMER.Contra la Sentència dictada en data 22 de maig de 2015 per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona en les actuacions d'apel·lació número 383/14 seguides en el procediment de modificació de Sentència de divorci anterior i que es van substanciar entre Pedro Antonio i Otilia , la part demandada va interposar-hi un recurs de cassació per interès cassacional.

La part objecte del recurs s'oposa a l'admissió del recurs perquè estima que peca de tècnica cassacional defectuosa. La qüestió va ser ja resolta mitjançant la interlocutòria d'aquesta Sala de 23 de novembre de 2015, per la qual cosa ens remetem als seus fonaments jurídics.

Ha de tenir-se present, com hem advertit en altres resolucions, (així, STSJC 25.7.2013 o STSJC de 26.2.2015 i les que s'hi citen) que quan l'objecte del recurs es refereix a l'interès dels menors d'edat, com s'escau en el cas debatut, poden flexibilitzar-se els requisits d'admissió del recurs per comprovar si l'interès del menor ha estat preservat tenint en compte que la discussió sobre si s'ha aplicat o no una norma fundant la decisió en l'interès del menor pot presentar aspectes cassacionals, mentre que la delimitació de la realitat que determina en cada cas concret quin és l'interès del menor, no en tindrà.

Un cop això establert, examinarem el recurs de cassació plantejat tenint en compte que, sense presentar recurs extraordinari per infracció processal, la Sala ha de partir -segons que hem exposat- dels fets que la Sentència d'apel·lació té per acreditats.

Recurs de cassació

SEGON.El procediment de modificació d'efectes de sentència de divorci de mutu acord l'inicia el Sr. Pedro Antonio el dia 1 d'octubre de 2013 al cap de pocs mesos d'haver-se dictat la Sentència de divorci de mutu acord entre ambdues parts de data 1 de març de 2013 en què van establir un sistema de guarda i custòdia compartida dels seus fills Edmundo i Porfirio , nascuts el NUM000 de 1999 i el NUM001 de 2009, respectivament.

En la demanda de modificació d'efectes de sentència el Sr. Pedro Antonio demanava que se li atorgués la guarda dels menors de manera exclusiva, en especial la del fill gran Edmundo , únic respecte del qual hi ha aquí controvèrsia, perquè va manifestar el desig de conviure permanentment amb el pare. Es deia que el menor estava sent manipulat per la mare com explicaria al jutge quan fos explorat.

Després de l'oposició a la demanda de la mare i la pertinent substanciació del procediment, inclosa l'exploració del menor, la Sentència de primera instància en data 15.1.2014 va concloure que no existien noves circumstàncies que poguessin justificar el canvi de guarda sol·licitat, per molt que el menor hagués passat a residir amb el pare i hagués manifestat la seva preferència de continuar-hi vivint.

Impugnada la Sentència pel pare, en segona instància es va sol·licitar un informe del SATAV, que va ser emès el dia 27 de gener 2015, i es van unir informes d'ambdós menors elaborats per una psicòloga del Centre Terapèutic DIRECCION000 de Barcelona de 29 de gener de 2015.

Malgrat no advertir en la mare falta d'aptituds per a l'atenció dels fills, la Sala d'apel·lació en la Sentència de 22.5.2015 va acollir el criteri dels especialistes que recomanaven que el menor seguís en el domicili del pare en què es trobava encara, malgrat el que havia disposat la Sentència de primera instància.

A aquest respecte la Sentència diu el següent: 'En cuanto al hijo mayor, Edmundo , en el informe del SATAF, consideradas las vivencias del hijo, la falta de asunción de responsabilidad de la madre en cuanto al alejamiento del hijo que le impide plantear un discurso reparador y e estado evolutivo del menor recomiendan dar continuidad a su residencia en el domicilio paterno.

Ello no obstante se valora negativamente, para el desarrollo y bienestar psicoafectivo del menor, la situación actual de falta de contacto continuado con la madre, y esto subyace en el malestar emocional que el menor experimenta (folio 39).

En el informe psicológico emitido por la Sra. Sacramento , que atiende a ambos menores desde febrero de 2014, se indica que el menor se encuentra en un momento en el que necesita un hogar estable, donde pueda crecer y madurar y construir su identidad. Tiene muy presentes las preocupaciones y experiencias dolorosas que le han tocado vivir en relación con su madre y las vive con malestar y muestra una clara preferencia por el hogar paterno y un claro rechazo por el materno y la figura materna. En el citado informe se subraya la necesidad de que el menor cuente con un espacio terapéutico, con participación de los progenitores donde ordenar y elaborar todas sus vivencias y de un apoyo activo en el área académica'.

Ateses aquestes circumstàncies i també l'edat del fill, la Sentència va revocar l'anterior del Jutjat per atorgar al pare la guarda exclusiva del Edmundo , i va mantenir- la compartida pel que fa al menor Porfirio .

En el FJ 2 in finede la Sentència 'at endido lo razonado 'ut supra', considerado el contenido del informe del SATAF en el que se recoge que en la actualidad: a) el menor solo ve a su madre puntualmente y explicita con rotundidad su negativa a relacionarse con ella, b) se aprecia la necesidad de que el menor elabore todas las vivencias negativas de la separación, c) se constata la creencia filiar de que un acercamiento a la madre significaría una traición del padre, d) se recomienda el inicio por parte del núcleo familiar de una terapia familiar que aborde la relación del hijo mayor con su madre y permita favorecer un acercamiento maternofilial, e) se detectan reticencias en el padre para su implicación, y dado también que el informe de la psicóloga emitido a instancia del padre se pronuncia en el mismo sentido ...'l'Audiència exhorta les parts a mantenir el suport psicològic del fill comú amb implicació d'ambdós progenitors i l'inici d'una teràpia familiar per normalitzar les relacions del menor amb la seva mare que els pèrits estimen necessària perquè el Edmundo superi el malestar emocional actual. Es va establir un règim de relacions personals per a la mare de caps de setmanes alterns i meitat de períodes de vacances.

TERCER.En el recurs de cassació interposat per la Sra. Delia s'al·lega infracció per la Sentència dels articles 233-11.1 e) en relació amb els articles 211- 6 , 233-11.2 i 233-8 del CCCat relatius a l'interès superior del menor i als criteris a tenir en compte per resoldre sobre la guarda dels fills menors en el cas de separació o divorci.

En el desenvolupament del motiu s'addueix, d'una banda, que no hi ha modificació de circumstàncies que motivin el canvi de guarda, alhora que fa una sèrie de valoracions sobre l'informe del SATAV, dels quals conclou que l'opinió del fill no ha de ser determinant perquè ha estat mediatitzada pel pare.

De la mateixa manera es remarca que no han de separar-se els germans.

El motiu es desestima.

Aquesta Sala ja ha declarat en la Sentència de 9 de gener de 2014 i les que s'hi citen que tot i que és necessari que en la demanda es descrigui el canvi de circumstàncies produït i s'acrediti en el procediment que per la seva entitat i transcendència són susceptibles de modificar la sentència anterior, en matèria de mesures referides als menors d'edat n'hi ha prou que en el procediment es faci veure una decisió que hagi de ser més beneficiosa per al menor perquè el Tribunal hagi d'adoptar-la, ja que en qualsevol procediment judicial és el superior interès del menor el que ha de guiar les decisions judicials que l'afectin.

Entre els criteris que han de tenir-se en compte per adoptar aquestes decisions, l' art. 233-11.1 del CCCat en la lletra e) inclou l'opinió manifestada pels fills, opinió que serà més transcendent com major sigui la seva maduresa.

Tot i que és cert que no és l'únic criteri que cal tenir present, resulta especialment rellevant, de manera que per no atendre'l ha de justificar-se que el seu desig no concorda amb el seu interès.

En l' STSJC de 9 de gener de 2014 i en la Sentència 29/2015, de 4 de maig de 2015 , ja vam tenir ocasió d'exposar el valor i la importància del tràmit de l'audiència als menors quan s'han de dictar resolucions que els afectin.

En concret aleshores vam dir que: 'La imprescindible audiència dels menors en el cas que tinguin suficient judici, i en tot cas si són majors de 12 anys, ve imposada per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen de 20 de novembre de 1989, ratificada per Espanya per Instrument de 30 de novembre de 1990, esmentada abans ( art. 12); per l ' article 24 de la Carta dels drets fonamentals de la UE de l'any 2000; per l ' article 9 de la LO 1/1996 , de 15 de gener , de protecció jurídica del menor; per l' article 770.4 de la LEC 1/2000; per la doctrina del TC que, en relació amb l' article 24.1 de la CE, ha establert que el nen que estigui en condicions de formar-se un judici propi té dret a ser escoltat en el procediment (judicial o administratiu) que l'afecti, especialment quan es tracti de l'adopció o modificació de les mesures relatives a la seva guarda i custòdia.

Pel que fa a la normativa catalana, el Codi de família ja disposava expressament que 'a l'hora de decidir sobre la cura dels fills i els altres aspectes a què fa referència l' article 76, l'autoritat judicial ha de tenir en compte preferentment l'interès dels fills i, abans de resoldre, ha d'escoltar els de dotze anys o més, i els de menys, si tenen prou coneixement ' ( art. 82.2 del CF ), i el mateix es disposa ara en la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en relació amb 'els infants i adolescents, d'acord amb llurs capacitats evolutives i amb les competències assolides, i en qualsevol cas a partir dels dotze anys' (art. 7.1 ).

L' article 233.11.1.e del CCCat diu, en relació amb els procediments de nul litat, separació o divorci, que, per establir el règim de guarda i custòdia, cal tenir en compte, entre d'altres criteris, 'l'opinió expressada pels fills', sense precisar-ne l'edat, tot i que l'article 211-6.2 ja havia establert que 'el menor d'edat, d'acord amb la seva edat i capacitat natural i, en tot cas, si ha complert dotze anys, té dret a ésser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial.'

El dret del menor a ser escoltat abans de prendre una decisió que el pugui afectar no significa, no obstant això, que la seva opinió o la seva voluntat hagin de ser determinants en la resolució que s'adopti. El seu criteri s'ha de tenir en compte però no pot erigir-se en element decisori. En un altre cas s'incorreria en el risc de convertir els menors en subjectes i en objectes de la disputa dels seus pares.

Així ho determina amb claredat l'article 233-11.1 que obliga a una ponderació conjunta dels criteris tinguts en compte, i l'únic que preval és el de l'interès superior del menor (211-6.1)'.

En ambdues sentències destacàvem també que no escau desconèixer els desitjos dels menors, sempre que: a) la seva opinió sigui lliurement emesa i la seva voluntat correctament formada, no mediatitzada o interferida per la conducta o la influència d'algun dels pares; b) que les seves raons siguin atendibles perquè no estan inspirades en criteris de comoditat o benestar a curt termini, i c) que no estigui desaconsellada per l'especial incidència d'altres criteris amb els quals, segons la norma, ha de ser ponderada conjuntament l'opinió dels menors.

En el mateix sentit ha d'esmentar-se la ratificació per part de l'Estat del Conveni europeu sobre l'exercici dels drets de l'infant fet a Estrasburg el 25 de gener de 1996 (BOE de 21 de febrer de 2015) on es reitera la necessitat de consultar els menors i tenir degudament en compte la seva opinió ( art. 6) dotant-los dels instruments processals necessaris per fer-ho, així com la reforma dels articles 2 i 9 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener , de protecció jurídica del menor per la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència que, encara no en vigor quan es va formular la demanda, resulten útils a efectes interpretatius.

En l'art. 2.2 de la Llei esmentada, quan es refereix a l'interès superior del menor, destaca entre els criteris generals que s'han de tenir en compte per adoptar les decisions que els afectin: a) La protecció del dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament del menor i la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, tant materials, físiques i educatives com emocionals i afectives.I b) La consideració dels desitjos, els sentiments i les opinions del menor, així com el seu dret a participar progressivament, en funció de la seva edat, maduresa, desenvolupament i evolució personal, en el procés de determinació del seu interès superior.

Per això l'art. 9.1 estableix el dret del menor a ser oït i escoltat sense cap discriminació per edat, discapacitat o qualsevol altra circumstància, tant en l'àmbit familiar com en qualsevol procediment administratiu, judicial o de mediació en què estigui afectat i que condueixi a una decisió que incideixi en la seva esfera personal, familiar o social, i s'han de tenir degudament en compte les seves opinions, en funció de la seva edat i maduresa.

Doncs bé, contràriament al supòsit de fet que va resoldre la Sentència TSJCat de 9 de gener de 2014 , en la qual va quedar acreditat que la convivència amb la mare no generava perjudicis o pertorbacions anímiques en el menor, així com la influència del pare en les decisions del fill a qui feia partícip de greus enfrontaments amb la mare, la Sentència de segona instància del cas ara examinat no descriu una situació similar, sinó que el SATAV destaca que la mare no assumeix cap responsabilitat en l'allunyament del fill, cosa que impedeix plantejar un discurs reparador.

No es tracta aquí, doncs, de culpabilitzar un progenitor o l'altre de la situació en què es troba el fill, sinó de constatar que l'estat emocional del menor Edmundo , avui dia, no aconsella el manteniment d'una guarda compartida, per molt que aquest sigui, en abstracte, el sistema que garanteix millor la coparentalitat. Així ho vol el menor, i així ho recomanen també els professionals que han actuat en el procediment ( art. 9.5 b) de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener , de protecció jurídica del menor), i no s'oposen amb major força altres criteris establerts en l' art. 233-11 CCCat , atès que la vinculació afectiva del fill amb la mare no és de moment l'adequada, ni aquesta i el seu entorn poden garantir, en aquestes condicions, el benestar emocional del fill.

No és obstacle, tampoc, el que estableix l' art. 233-11.2 del CCCat - quan diu que no es poden separar els germans -ja que la mateixa llei exceptua tal previsió quan es donin circumstàncies que ho justifiquen i les concurrents en el cas ho fan, principalment tenint en compte la diferència d'edat existent entre el Edmundo i el seu germà menor i que aquest viu la meitat del mes amb el pare.

QUART.La Sala d'apel·lació posa en relleu la necessitat que mare i fill restaurin les seves relacions afectives ja que segons els informes dels professionals que han intervingut en el procediment la falta de contacte continuat amb la mare -el menor es nega a relacionar-se amb ella- subjeu en el malestar emocional que el menor experimenta.

De la mateixa manera, la protecció de l'interès superior del menor i la conveniència que no es trenquin els vincles familiars es deriva del que disposen els nostres compromisos internacionals (articles 3,1, i 9,3 de la Convenció sobre els drets de l'infant, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i de la doctrina del TDH, que en la Sentència de 26.5.2009 disposa: ' ...que l'interès del fill requereix que només circumstàncies molt excepcionals puguin portar a una ruptura d'una part del vincle familiar i que hagin d'adoptar-se totes les mesures necessàries per mantenir les relacions personals i, si s'escau, reconstituir el vincle familiar'.

En el marc europeu, la importància de mantenir relacions de parentalitat positives ha mogut el Comitè de Ministres del Consell d'Europa a elaborar la Recomanació 19/2006, que té com a objectiu que els estats reconeguin la importància de la responsabilitat parental i la necessitat que els pares tinguin suficients suports per complir les seves responsabilitats en l'educació dels seus fills.

És per tot això que les diverses lleis, tant substantives civils ( art. 158. CC i articles 233-10 , 4 i 236-3 CCCat , art. 12.2 Llei 14/2010, de 27 de maig , dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència) com processals ( articles 748 a 755 i 770 LEC 1/2000 ) van atorgant als jutges un ampli marge d'actuació d'ofici quan es tracta de prendre mesures per evitar perjudicis als menors, o bé per conèixer la real situació familiar, que li permetin prendre les decisions més adequades, sobre la base de l'interès superior del menor, que és el que sempre ha de prevaler.

Les relacions jurídiques que es ventilen en els processos de família comporten una inevitable càrrega emocional que els operadors jurídics no poden defugir tenint en compte la resolució del conflicte exclusivament des d'un punt de vista jurídic. De la mateixa manera cal considerar el caràcter evolutiu i dinàmic d'aquesta classe de relacions que de vegades s'aprecia en les variacions que experimenta el mateix procés en les seves diverses instàncies i sobretot en execució, i és precisament en aquesta fase on s'observa l'obsolescència dels instruments processals oferts pel Llei d'enjudiciament civil per solucionar les controvèrsies que van sorgint.

És per això que aquesta Sala considera que no n'hi ha prou amb exhortar les parts que iniciïn la teràpia familiar adequada per tal d'aconseguir l'acostament necessari entre la mare i el fill, ja que es detecten en el pare reticències en la seva implicació que la poden fer inviable, sinó que cal disposar el que calgui perquè el sistema de relacions personals entre el fill i la mare, que la Sentència disposa, sigui efectiu.

A aquest efecte, la Sala estima procedent que en execució de sentència es reclami un suport especialitzat (coordinador de parentalitat) que intervingui en una primera fase d'aproximació entre la mare i el fill.

La mesura troba empara legal en els articles 236,3 , 236-4 1 i 3 i 233-13 , 1 del CCCat i en la Sentència d'aquesta Sala de 26 de febrer de 2015 .

El professional que ha d'intervenir ha de tenir, per dur a terme la seva tasca, facultats per mantenir entrevistes amb els progenitors, amb el menor, amb els membres de la família extensa si calgués, amb els professors i amb els psicòlegs que atenguin els pares o el fill, sens perjudici del que disposa la disposició addicional sisena núm. 4 in fine del CCCat .

Haurà d'intentar consensuar amb els pares les mesures d'aproximació (calendari, pautes i condicions per a la normalització de la relació maternofilial) que entengui adequades, informar el Jutjat dels acords a què les parts hagin arribat amb la seva intervenció o, en cas de desacord, fer les propostes de relacions personals o estades del menor Edmundo amb la mare que estimi convenients al jutge de l'execució perquè aquest adopti la decisió oportuna. La seva intervenció serà temporal, per la qual cosa cessarà en el termini de tres mesos, llevat que el jutge de l'execució disposi fonamentadament una pròrroga.

L'especialista que ha d'actuar ha de ser algun dels adscrits en els serveis tècnics del Jutjat tal com disposa la DA 6 núm. 3, però tenint en compte que la seva actuació no admet demora, atesa la finalitat que té, si no pot acceptar i fer la feina de manera immediata, la designació pot recaure en un professional de les llistes proporcionades pel Col·legi de Psicòlegs de Catalunya d'entre els especialistes en parentalitat, de conformitat amb l' art. 341LEC 1/2000 . Les despeses que la seva actuació comporti hauran de ser satisfetes per les parts de la manera que disposa l' article 241 i seg. de la LEC 1/2000 .

En aquest sentit, fins i tot confirmant-se la Sentència, s'ha d'afegir aquesta previsió en el punt primer de la Sentència de l'Audiència.

CINQUÈ.No s'imposen les costes del recurs de cassació atesos els interessos en joc, així com els dubtes que podia presentar el cas i la decisió finalment adoptada per aquesta Sala ( art. 394 i 398LEC 1/2000 ).

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYADECIDEIX :

DESESTIMARel recurs de cassació interposat per la representació processal de la Sra. Otilia contra la Sentència de data 22 de maig de 2015 dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 383/14 .

En interès del menor Edmundo , hem de disposar que abans que es faci efectiu totalment el règim de relacions personals disposat en el punt 1 de la Sentència de l'Audiència, entre el fill menor Edmundo i la seva mare, el Jutjat de l'execució articuli una mesura de suport amb un especialista en parentalitat, consensuat entre les parts de mutu acord o designat pels equips d'assessorament tècnic en l'àmbit de família (EATAF), si pot acceptar i fer el treball de manera immediata. Si no és així, la designació pot recaure en un professional de les llistes proporcionades pel Col·legi de Psicòlegs de Catalunya d'entre els especialistes en parentalitat, en la forma prevista per l' art. 341 de la LEC 1/2000 .

L'especialista té facultats per mantenir entrevistes amb els progenitors, amb el menor, amb els membres de la família extensa si cal, amb professors i amb els psicòlegs que atenguin els pares o el fill, sens perjudici del que disposa la disposició addicional sisena núm. 4, in fine , del llibre II CCCat . Ha d'intentar consensuar amb els pares les mesures d'aproximació mare i fill que consideri adequades (calendari, pautes i condicions per a la normalització de la relació maternofilial), i informar el Jutjat dels acords a què les parts hagin arribat a aquest respecte, amb la seva intervenció o fent les propostes de relacions personals o estades del menor Edmundo amb la mare que estimi convenients al jutge de l'execució perquè aquest adopti l'oportuna decisió, en cas de desacord. La seva intervenció és temporal, per la qual cosa cessarà en el termini de tres mesos, llevat que el jutge de l'execució disposi fonamentadament una pròrroga. Les despeses que comporti la seva intervenció les han de satisfer les parts en la forma disposada per l' art. 241 i seg. de la LEC 1/2000 .

Confirmem la resta de la Sentència de l'Audiència.

No imposem les costes del recurs de cassació, amb devolució del dipòsit constituït, si n'hi ha hagut.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts personades i, juntament amb un testimoniatge remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. Avui han signat i publicat aquesta Sentència els magistrats que l'han dictat. En dono fe.